Un nou CD del tan conegut gruop de música anomenat ESTOPA, aquest CD que va eixir a la venda el passat dia 17 de Novembre d'aquest any, ací us deixe les cansons que tenen els dos CD's.
[Cd 1: Duo] Fuente de energía - ECDL Como Camarón - J.Sabina Luna lunera - Chambao No quiero verla más - Macaco Demonios - ElBicho Cuerpo triste - Ojos de Brujo Tu calorro - Muchachito Bombo Infierno Era - Joan Manuel Serrat Tan solo - Albert Plá Run run - Rosario Ya no me acuerdo - Ana Belén Cacho a cacho - Rosendo El del medio de Los Chichos - Los Chichos [Cd 2: Remescles] Exiliado en el lavabo - Leiva Hemicraneal - Carlos Jean Cuando amanece - Nigel Walker La raja de tu falda - Alejo Stivel Descatalogando - Tino di Geraldo Me falta el aliento - Fernando Illán Malabares - Javier Limón Cuando cae la luna - Fernando Montesinos Vino tinto - Bori Alarcón Era - Suso Saiz Pastillas de freno - Eugenio Muñoz
Ací vos deixe un xicotet advanç de dues cancions de les que comoposen aquest doble CD.
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquell període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Slavat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1933 a València.
Poema
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.
El meu company Lluis ja a postjat algo similar però de totesformes jo ho dire també per si algu no ho llig en el seu blog dons que estiga informat. El que Lluis va dir en la seua entrada era que pa tots els alumnes del IES Ausias March que poseu els enllaços als blogs dels amics per a estar tots comunicats.
Primer demanar-li perdó a la meua companya Sara per la copia del nom de la primera entrada, però es que no se me ocorria res millor. Bó, una vegada dirvos açò, i com ja sabreu si haveu llegit el blog de la meua companya, aquest blog es un projecte que naix en el nostre IES per part del departament de valencia per a els alumnes de quart d'ESO, especialment, el projcte a naixcut de part del nostre profesor Àngel Canet que també te un blog (http://blocs.mesvilaweb.cat/valldalbaidi), el qual supose que no li importara que el visiteu. Dit tot açò, espere guanyar-me una bona nota en aques blog,per aixó s'admiteixen sugerencies.
Entrades
